Importància de l’activitat física i l’esport a l’àmbit laboral. Millora de l’estat de salut i de la qualitat de vida dels treballadors. Processos de canvi conductual (model d’etapes de canvi de Prochaska)

La importància de portar a terme aquests programes i proveir models de canvi conductual cap a estils de vida saludables en les empreses, radica no només en la reducció de costos per la mateixa, sinó en la promoció de la salut i la recerca de millor qualitat de vida a nivell individual i a nivell país, evitant així a arribar a estats de malaltia originat per conductes no saludables.

La salut no és únicament l’absència de malaltia, és un concepte integral en el que influeixen factors bio-psico-socials. Un entorn saludable de feina resulta satisfactori per totes les persones que treballen en l’empresa. Mitjançant Programes d’activitat física i esport en les empreses es posa a disposició dels treballadors/es un servei que els ajudi a desenvolupar un canvi conductual i solucionar problemes de productivitat associats a diverses qüestions (personals, financeres, etc.).

El model transteòric de Prochaska intenta explicar i predir els canvis de comportaments no saludables mitjançant una estructura tridimensional que integra etapes, processos i nivells de canvi

Procahska va dissenyar el model transteòric, basat en la teoria cognitiu-conductual, enfocat a comprendre les diferents respostes al canvi en un individu i treballar segons a elles per aconseguir un major compromís i una major motivació amb el canvi. Prochaska va assenyalar la importància d’enfocar-ne les necessitats de l’individu, donat que les persones abans de canviar passen per una sèrie d’etapes que les predisposen en menor o major grau al canvi.

Segons el Model Transteòric d’Etapes de Canvi (Prochaska, J., 1984, p.370), existeixen cinc etapes en les que una persona podria estar respecte a l’adopció de determinada conducta en relació a la seva salut, categòriques pel seu pronòstic:

• Pre - contemplació. La persona no admet interès en canviar, es sent incapaç i sense habilitats, emfatitza els costos del canvi, en lloc dels beneficis. No hi ha disposició a emprendre modificacions de conductes.
• Contemplació. Admet interès en canviar, però se sent igual d’incapaç en poder realitzar-lo, hi ha major consciència en els beneficis del canvi, però també es destaquen els costos i desavantatges. Encara no es dona el pas de pensar a actuar.
• Preparació per l’acció. La persona està conscient de la necessitat del canvi i té la decisió de efectuar-lo, comptant amb algun pla per portar-lo a terme. Els beneficis superen als costos, però hi ha temor a fallar.
• Acció. Fase d’execució, existeixen alts riscs de recaigudes pel que es busca elaborar estratègies de suport i afrontament davant de situacions d’abandonament.
• Manteniment. Es considera després de sis mesos d’adopció del canvi, i representa altes possibilitats de que el canvi en els estils de vida sigui permanent.

Per tal que modificació de la conducta sigui exitosa, s’ha de avaluar en quina etapa es troba l’individu amb la finalitat d’actuar acord a metes. Per tant, per tal d’elaborar el programa d’activitat física a l’empresa s’haurà de preparar aquest procés per les diferents etapes:

En les dues primeres etapes les metes s’enfoquen en ajudar a identificar les preferències personals sobre l’estil de vida i facilitar la presa de consciència respecte a conductes de risc, reforçar la motivació entenent els costos i beneficis de les conductes actuals, entregant informació i estímuls per l’adquisició de nous hàbits. Serà important fer una bona campanya informativa del programa dins l’empresa.

Ja en etapes de preparació per l’acció i l’acció, les metes s’enfoquen en estimular l’inici de un pla d’acció que consideri l’analitzar prèviament, ajudar a preveure les facilitats i dificultats a les que s’enfrontaran, revisar i reforçar les habilitats i la resolució de problemes, per tal d’evitar recaigudes. En aquest sentit, cal la col·laboració d’especialistes en educació física per tal d’acompanyar aquest procés de reforç d’habilitats dirigint i motivant l’activitat física.

La comunicació entre el professor especialista i el treballador ha de ser fonamental per establir el canvi conductual, en el sentit que el professor ha de ser un facilitador del procés, conseller i guia per tal de mantenir el canvi.

ETAPES DEL MODEL TRANSTEÒRIC DE PROCHASKA

Les teories de canvi plantegen la importància de proveir a l’individu de les possiblitats perquè aquest pugui realitzar el canvi que li ha sigut sol·licitat. Per exemple, en cas que es vulgui un canvi de conductes no saludable cap a conductes saludables, l’empresa haurà d’introduir el recursos i el personal necessari per tal de facilitar que els treballadors puguin fer aquest canvi. L’ambient també es considera important per tant s’haurà de preveure de l’espai adequat per tal de desenvolupar el programa d’activitat física dins l’empresa. L’espai físic esdevé un actor fonamental per consolidar processos de canvi conductual ja que alberga tots els processos psicosocials.

Estratègies d’implementació de Programes d’activitat física a l’àmbit laboral segons el model d’etapes de canvi de Prochaska

En quan a les etapes de canvi assenyalades per Prochaska i Diclemente, totes les estratègies han de considerar un espai de participació per cada treballador/a, tenint en consideració cada una de les etapes en les que es podria trobar

Les estratègies informatives que apunten a l’assenyalament dels costos dels hàbits no saludables i dels benenficis del canvi d’hàbits, son orientades cap a aquells que es troben en etapes de precontemplantació.

La provisió de models, mitjançant monitors (capacitar a l’organtizació de monitors de salut per tal de reforçar les conductes saludables) però també els mateixos companys de feina o directius, són útils en etapes de contemplantació

Per treballadors/es que es trobin en etapes de preparación per l’acció i acció s’ha de comptar amb activitats dissenyades per fomentar la participació activa en el model de canvi. Per alguns aquesta activitats consistirà en formar part dels monitors o voluntaris per organitzar activitats esportives, mentre que altres, serà necessari introduir altres possibilitats d’acció, com oferir material d’esport, participació en diversos projectes d’activitat física que es planificaran en conjunta amb la direcció.

Finalment, aquells que ja han efectuat el canvi, podran ser reforçats en conjunt amb aquestes activitat i por reforçaments com ser rostres de futures campanyes, participació en grup de monitors, coordinació d’activitats o suport material